Països
Andorra
(3 destinacions)
Espanya
(14 destinacions)
França
(37 destinacions)
Itàlia
(4 destinacions)
Suïssa
(11 destinacions)
Àustria
(6 destinacions)
Països
Andorra
(1 destí)
Espanya
(2 destinacions)
França
(2 destinacions)
Itàlia
(1 destí)
Portugal
(1 destí)
Suïssa
(1 destí)
Àustria
(1 destí)
Contingut
El telecabina de Benasc sembla que acabarà salvat per la campana. Els terminis s'ajusten cada cop més, però l'Ajuntament assegura que es compliran els termes. Per no perdre la subvenció de la Unió Europea, uns 10 milions d'euros, abans que s'acabi aquest 2024 s'hauran d'haver gastat com a mínim el 50% d'aquests diners. I tenen fins al març del 2026 per completar la resta.
Estem, per tant, en un compte enrere per complir aquest primer termini que s'acaba el 31 de desembre i al que li queden una mica més de set mesos. En aquest termini de temps cal licitar el telecabina, és a dir, escollir l'empresa que el construirà. Això serà abans d'estiu, però en general per encarregar un aparell així s'ha de fer no gaire més enllà del mes de febrer per poder tenir temps de fabricar-lo.
El telecabina de Benasc a Cerler s'estrenarà el desembre del 2025
Per tant, aquest any és gairebé impossible veure ni tan sols una cabina. Però per complir aquest primer termini en què s'ha d'haver gastat el 50% dels fons abans del 31 de desembre, es començarà per l'obra civil, és a dir, edifici de sortida, preparar bases per a les pilones, cablatge elèctric, etc.
Si aquestes obres no cobrissin el 50% dels fons, sempre es poden avançar diners al fabricant a compte del telecabina.
És una cosa força habitual que alguns remuntadors es construeixin en dues fases, en què la segona és quan arriba el personal del fabricant o distribuïdor a col·locar pilones, cablejat, col·locar el motor que farà moure aquest aparell, i en aquest cas penjar les cabines. Tot això ho veurem a partir de l'estiu del 2025.
Si tot va bé, segons l'Ajuntament de Benasc, abans d'aquest estiu (per al qual li queda una mica més d'un mes per arribar-hi) s'haurà licitat el telecabina. I es posaran a treballar ràpidament a la tardor. Atesa la cota de la terminal de sortida, on es concentrarà el gruix de l'obra civil, no hi haurà problema meteorològic per treballar fins a l'últim dia de termini d'aquesta primera fase, que expira el 31 de desembre.
Alhora es treballarà en la nova defensa contra les crescudes del riu Ésera, que segons l'INAGA suposa una amenaça per a la zona baixa del nucli urbà, on s'instal·larà la terminal de sortida. D'això se n'encarrega la DGA amb fons propis a través de l'Institut Aragonès de l'Aigua.
Tot i així, estem parlant d'un projecte que sempre va estar molt més avançat que el telecabina de Candanchú a Astún (i viceversa), i que de fet més d'una vegada semblava que s'executaria. Però sempre va faltar finançament suficient. Amb els diners aportats pels Fons Next Generation 21 de Brussel·les, més els que es van rascar del projecte de construcció d'una carretera fins al nou sector de Castanesa (que aquest ajuntament no tenia capacitat econòmica de tirar endavant) se'n van aconseguir els poc més de 16 milions d'euros que finalment ha costat el projecte.
Al llarg d'aquests anys, d'un telecabina de Benasc a Cerler, ha passat d'un remuntador de connexió al qual se li ha sumat una petita zona comercial a la terminal de sortida, un aparcament i fins i tot il·luminació nocturna perquè es pugui posar a marxa a la nit, especialment a l'hivern quan els dies s'escurcen.
L'objectiu final d'aquest remuntador és, per una banda fer de Benasc peu de pistes de l'estació d'esquí de Cerler, i per altra evitar que pugi amb cotxe fins a les pistes, cosa que provoca embussos i emissions de CO2 a alta muntanya.
Faltarà veure si, en cas que efectivament molts esquiadors volguessin pujar en telecabina, si hi hauria prou espai per aparcar els cotxes a Benasc tenint en compte la gran capacitat i nombre de places que hi ha a l'estació d'esquí de Cerler.
El telecabina de Benasc sortirà des de la mateixa població i deixarà els esquiadors a l'aparcament del Molí a Cerler
De l'altra, i potser la qüestió més important, quant costarà pujar-se al telecabina; si vindrà inclòs al forfet d'esquí de Cerler i, per tant, Aramón haurà de fer-se càrrec de part del manteniment; o si també els hostes allotjats a Benasc tindran accés gratuït. O si finalment s'ha de pagar per cada persona que pugi, cosa que indubtablement farà que la majoria opti per continuar accedint amb el cotxe fins a l'estació.
-Tipus: Telecabina monocable desembragable
-Cota sortida: 1.135,23 metres
-Cota arribada: 1.504, 84 metres
-Desnivell: 370,37 metres
-Longitud: 2.084 metres
-Velocitat: 6m/s
-Temps de viatge: 5 minuts i 47 segons
-Capacitat transport: 2.400 pers./hora
-Nombre de Cabines: 29 de passatgers
-Il·luminació nocturna
-Pilones: 15
-Fabricant:
-Cost total: 16,1 milions
-Inauguració: Desembre de 2025
Una de les dues úniques estacions d´esquí a Espanya sense canons per fabricar neu. Almenys fins a aquesta temporada passada. L'Ajuntament de Lladorre com a propietari de les instal·lacions acaba d'adjudicar la posada en marxa d'un sistema de producció a Demacklenko.
i assabenta't de les millors ofertes d'esquí
